98 Octanos
6a/Ao (V obligat)
Divendres, 10 d’abril del 2026
aproximació
inici
Només he fet quatre vies llargues a Montserrat, però ha sigut la que he trobat l’inici amb més facilitat, visca els parabolts de colors, perquè ens ha ajudat molt a trobar la via sense dubtar.
Per arribar-hi puges per la canal entre el Gorro Frigi i la Magdalena Superior, i si vas per la dreta hi ha una corda fixa vermella. Doncs allà no has de continuar pujant, just a la dreta, has d'agafar el que s’assembli més a un sender seguint la paret i aviat s’arriba al peu de via.
1r llarg
Chill pernil, no té pèrdua, simplement recta amunt. A més, és l’escalada més còmoda de la via, quasi no cal ni que et miris on poses els peus, s’aguanten on sigui. Totes les Rs són doble anella.
2n llarg
També sense gaire misteri. Busca els parabolts amunt i una mica a la dreta i a pujar. El grau va augmentant de manera progressiva.
3r llarg
Bua, primer cop que faig 6a tan lluny del terra, what the helly. Tot i que el llarg comença amb un quart, he anat ben nerviosa. Mil agraïda per tenir les cintes tan a prop, psicològicament m’ha salvat. Hi ha hagut un pas especialment on estava molt tensa i al no tenir el canto tan bo que ha predominat en els llargs anteriors ho he passat una mica malament. Al final han sortit tots els passos després de descansar i respirar profundament.
4t llarg
Mira, després del tercer llarg, diguem-ne que és el regal final de la via. Retornen els cantos grans i les patates pels peus, finalment arribes a dalt, aconseguint les vistes de la Magdalena Superior.
descens
D'esquenes al monestir, trobaràs per fer un ràpel a l'esquerra. Això és Est? Oest? N'idea, ja aniré aprenent. Pots baixar fent un ràpel directament, crec, no ho sé, perquè no ho recomano. Nosaltres amb dues cordes de 60m vam fer dos llargs ja que hi ha un bon jardinet entre el primer ràpel i el segon.
Un cop arribes a terra, vas en direcció a la Magdalena Inferior. Per mi ha sigut una sorpresa creuar-me amb les runes de l’antiga ermita de Santa Magdalena! Adoro com s’amagaven els ermitanys per la muntanya. A més, he creuat per primer cop les escales d'en Jacob, no les coneixia i m'han semblat molt místiques així construïdes entre dues grans parets.
Via superchula!!! felicitats!!!