La que faltava
V
Divendres, 17 d’abril del 2026
APROXIMACIÓ
Un cop més, aparquem al monestir. Com que ja som pros no ens cal track i sabem que hem de pujar les Escales dels Pobres. Un cop arribem a la plaça de Santa Anna seguim el corriol de l’esquerra fins que arribem al camí de Sant Jeroni. Entre la Gorra Marinera i la Magdalena Inferior hi ha un camí que porta a les escales d’en Jacob. Doncs just abans d’arribar a les escales es troba la via, amb els seus parabolt verds, a la dreta d’una via de speeds i a l’esquerra d’una amb parabolts grocs.
Aquesta aproximació té els seus avantatges:
1. Permet un escalfament potent per aquelles que no estan acostumades a caminar gaire desnivell.
2. Sovint tens vistes de la Magdalena que escalaràs avui.
la via
Via molt agraïda que ens ha sortit força ràpid. Els dos primers llargs es trobava la línia de la via amb facilitat, crec que comparat amb altres vies, en aquesta trobava els parabolts amb facilitat. Els dos primers trams són molt rectes i amb una distància molt semblant entre parabolts, només s'ha de tenir en compte que a la sisena cinta del primer tram, sí que l'has de buscar per la dreta.
L'últim llarg és diferent, hi ha parabolts allunyats i d'altres molt junts. T'apropes molt a vies veïnes i marxes tant cap a l'esquerra que em costava sentir el meu company d'encordada des de l'última R.
Les vistes al cim són precioses. Es veu el Monestir i la plaça de Santa Anna amb els seus arcs. El que m'ha despertat la curiositat és que per darrere també hi veus un parell d'ermites, la de Sant Joan i la d'Onofre. Si coneixes Montserrat, ja les tindràs ubicades, però jo que no en tinc n'idea, quan les he vist he tingut molt clar que després de dinar hi passaríem per explorar-les i ha valgut molt la pena.
DEscens
Molt recomanat tornar per la Capella de Sant Joan! Després de fer un ràpel molt còmode de 35m per la vessant sud, aterres al costat de l'ermita de Santa Magdalena, unes runes amagades entre les Magdalenes Inferior i Superior. Des de les runes pots baixar o per les escales d'en Jacob o passant per l'ermita de Sant Onofre la qual m'ha encantat.
Es tracta de més runes d'una ermita adaptada a la forma de la paret de la muntanya. M'ha encantat perquè encara es distingia alguna sala, banc, passadís, però sobretot m'ha flipat els conductes d'aigua cavats dins la roca que conduïen a les cisternes.
Un cop surts de l'ermita de Sant Onofre, creues la de Sant Joan, però aquesta era més normal.
Recomano llegir l'entrada de la web que us deixo a continuació, on a través d'il·lustracions i fragments de cròniques d'abats de l'època s'intenta recuperar la descripció de l'ermita original.
