Penyaflor
K3
tram 1
Era un dia ventós i la via està a la cara nord de Penyaflor, cosa que no ajudava a donar forces a la confiança que sentia la Rut. El primer tram comença amb escales on alguna grapa queda més lluny, i la Rut, insegura, va demanar la corda. Vaig entendre que per algú que no està acostumat a moure’s per parets, aquest tipus de passos no són intuïtius i poden fer cosa, però a la Rut no li va importar, tenia ganes d’aventura.
Després de caminar una mica, ens vam tornar a trobar més grapes seguides per un flanqueig que et porta a un pont de taulons. Fins aquí no vam tenir cap problema. A continuació, però, hi havia un altre tram vertical que a sobre desplomava una mica, aquí vam tornar a assegurar el pas.
Per acabar el primer tram, hi havia un pont tibetà de 18 m que la Rut va gaudir molt, tot i que el vent semblava amenaçar el nostre equilibri.
tram 2
El segon tram comença amb un altre pont tibetà de 15 m i continua amb uns quants flanquejos de K3. Aquests flanquejos eren un repte per la Rut, li costava penjar-se de la vaga de seguretat quan es cansava. A més, tenia molta tensió dels braços i li generava inseguretat col·locar peus a la roca quan no hi havia grapes.
Els últims flanquejos eren els més complicats de tots, uns que venen després d’un diedre i una escaleta de fusta molt mona.
tram 3
Hem seguit cap a l’últim tram, el qual comença amb unes escales metàl·liques que pengen. Sortint de les escales tens un trosset amb poques grapes on anava indicant a la Rut d’on agafar-se i tot seguit venia el pitjor enemic de la meva germaneta, flanquejos amb poca grapa. Per sort, hi ha un pont més de taulons que va servir per descansar de la tensió.
La via finalitza amb un petit regal, un pas vertical amb desplom de K3+, amb grapes molt allunyades entre elles. Aquí vam tornar a treure la corda i va ser un pas difícil, ja que, pel vent, no podia sentir la Rut des d’on l’assegurava i ella necessitava indicacions per saber d’on agafar-se.
Molt orgullosa de la meva germana petita, no he sabut calcular el grau que li aniria bé per iniciar-se i l’he portat a un lloc dur per començar amb el món de les ferrades. A més, el vent ha complicat molt les coses, però ella ha seguit fins al final i, tot i haver patit, diu que vol repetir algun dia de nou.
Tinc clar, però, que anirem a un K2 (tot i que ella insisteix que vol fer K4 la loca) i ja anirem augmentant la dificultat amb el temps.
Ganes de formar una companya d’aventures.
