Més endavant hem abandonat la pista de terra per anar per un sender. Havia llegit que el sender estava en molt males condicions per tots els arbres caiguts i que molta gent que feia aquesta excursió intentava evitar aquest tram. Al principi no he vist res que fes mala pinta, així que hem seguit per allà, però al cap d'una bona estona ens hem trobat amb unes pedres col·locades a propòsit que indicaven de no seguir per aquell camí. Ho he valorat durant dos segons i he conclòs que el Balú i jo som tot-terrenys, així que hem seguit. 
És cert que ha sigut un bon camí d'obstacles, però el Balú amb els seus 13 anyets, l'ha superat entre arrossegar-se per sota i saltant els troncs. Al final, ha tingut premi tot el seu esforç, perquè ens hem trobat amb el millor regal que li pots fer al Balú, un lloc on banyar-se.
Un cop superat el tram dels arbres, ens anàvem trobant gorgs i fins i tot un salt d'aigua (avui ja sense aigua). El Balú era tan feliç! Li he deixat uns minuts de bany perquè es refresqués abans de la pujada cap al cim.