Amb el Trencabarrals hem acabat d'escalar les agulles dels Gorros. Vam començar amb l'amable Gorro Frigi i cada agulla ha sigut molt agradable d'escalar. És per això que vam entrar en dubtes de si acabaríem la secció quan vam posar-nos a estudiar el Trencabarrals, l'agulla més rara de la family. 
La pobre ja està marginada només amb la seva localització, a l'ombra de les altres gorres, però és que a sobre té una forma peculiar si la compares amb les altres, alguns fins i tot l'anomenen el cigarro. Quan em vaig posar a mirar les seves vies també vaig entendre per què es troba més oblidada, no té vies gens fàcils. Només en veia dos d'assequibles, la "Revetlla de Sant Joan" (6a) la qual ni el propi equipador em va recomanar (li falten claus al pitjor pas), i la Normal (V). 
Vam estar dubtant de si embarcar-nos a l'aventura amb la Normal perquè resulta ser una via equipada de manera molt clàssica, amb un llarg de 35 m amb un sol spit i després llargs més curts però de V i IV grau amb pocs claus i algun pont de roca. Mai he escalat res semblant a Montserrat i provar una via amb segurs molt menys fiables que els estimats parabolts que acostumo a trobar generava inseguretat, però després d'estudiar-la amb profunditat, li vam donar una oportunitat.