Via Estasen
IV+
Divendres, 12 de juny del 2026
Quina aventura més preciosa. Fer l'Estasen era algo que feia molt de temps que desitjava, mai havia fet una via llarga d'aquest estil, ni tan sols pujat el Pedraforca, per això m'ha fet molta il·lusió quan finalment en Tivi i jo hem trobat un divendres de bon temps. Així doncs, per fi he pogut viure el que és pujar una via clàssica, quasi un segle després de la seva obertura, ja que en Lluís Estasen la va fer el 30 de juny 1928. Comentaré com ens va sortir a nosaltres, però més d'un cop no vam seguir les ressenyes al peu de la lletra així que em limito a explicar la nostra experiència.
Aproximació
Vam aparcar sota el refugi del Lluís Estasen i vam anar seguint principalment el track creat per Roc Jumper, està molt ben assenyalat i ens ha ajudat molt a no perdre'ns, ja que en un moment has d'abandonar el camí principal i navegar per canal, bosc, parets cordes fixes, etc.
Llarg 0 - IV+, 40m
Abans d'arribar al Dit de Riambau on oficialment comença la via hi ha un petit llarg a superar, li posen IV+, però m'ha semblat el llarg més tècnic de la via i més complicat que els altres passos de IV+. Alguna ressenya parla d'una gran roca envoltada amb un cordino com a R, aquest cordino ja no hi és, però he trobat dues altres alternatives. Més amunt hi ha una savina on algú hi ha deixat una cinta plana, però més avall per l'esquerra hi ha dos ponts de roca.
Tot seguit es camina cap a la dreta com bé indica la pintura verda fins a passar una cova on es pot fer bivac i arribar just darrere el Dit de Riambau. Hi ha una roca amb el nom de la via, però la pintura ja comença a marxar.
Llarg 1 - IV, 40m
Un llarg ben fàcil d'orientar-se, ja que la reunió és un arbre que es veu ben clar. Hi ha dos claus, un a l'inici i un altre més al final.
Llarg 2 - III+, 25m
És un llarg amable, que acaba abans d'arribar als 30 m a un replà. Per muntar la reunió hi ha un clau amb anella que s'ha de reforçar.
Llarg 3 - IV+, 30m
Hi ha una marca que indica d'anar per la dreta, però recte i més per l'esquerra de la R es veu el primer clau i més assequible. Així i tot, algunes ressenyes parlen de dos claus més durant el llarg. Nosaltres no els hem vist, potser estaven més per la dreta com indicava la fletxa. A més, quan he tret el cap pel replà de la tercera reunió per la dreta també hi havia senyals, com si altres escaladors arribessin des d'allà. Hi ha escrit en gran Estasen i una fletxa. Em feia il·lusió trobar el pitó de l'Estasen, un gran pitó de ferro que el seu equip va deixar en aquest llarg, però no l'he vist. La R és un clau amb anella i pont de roca.
Llarg 4 - IV+, 30m
El famós flanqueig de la via, un pas maquíssim on, amb compte, has d'anar flanquejant la paret. Hi ha claus així com algun pont de roca que es troba amb facilitat, així i tot s'ha d'anar amb cura, ja que hi ha pedres que es mouen. La reunió tindrà un clau amb argolla i pont de roca.
Llargs 5, 6, 7 i 8 - II, 200m
Hem agrupat tots aquests llargs que variaven entre I i II grau en un de sol en ensamble. Quan surts de la 4a reunió has de donar la volta a una roca i et trobes amb una gran rampa anomenada el Jardí de l'Estasen, hi ha una cova amunt a l'esquerra i nosaltres encara hem vist neu. No sé per què a la ressenya del Roc Jumper, fan el 7è llarg per la dreta amb passos de IV grau, indiquen que hi ha claus, però el camí lògic és seguir recte en ensamble fins a arribar al coll a l'R8. No hi ha cap R, en Tivi ha col·locat algun friend i envoltat alguna roca amb una cinta extensible.
Llarg 9 - III+, 55m
En aquest llarg ens hi hem passat una bona estona. No és complicat, però té bastanta roca solta i vàries ressenyes diuen que té una llargada de 40 m, jo als 40 m no he vist cap reunió. He continuat pujant tot i que començava a quedar-me sense material per autoassegurar-me i m'he trobat amb una fletxa verda. Seguint la seva direcció cap a la dreta he vist una altra fletxa verda. Quan he arribat a la segona fletxa m'he aturat, tenia a l'esquerra una canal que clarament era la sortida de la via original, i a la dreta, on marcava la pintura, un flanqueig que sabia que era la desviació opcional per continuar escalant, però cap reunió. Doncs buscant finalment he trobat una mena de clau enorme, està darrere, per la dreta de la roca on hi ha pintada aquesta fletxa, però des d'on vens no es veu. És un clau que no he vist mencionat en cap ressenya, però reforçant amb un friend m'ha servit per assegurar i fer R.
Tot seguit, hem valorat quin camí agafar, jo no tinc gaire experiència en activitats com aquesta i quan he vist la sortida de la via original que en un principi "ja es pot fer en botes i sortir caminant" ho he vist 0 clar. Per mi era molt insegur amb molta roca solta, així que finalment hem decidit de continuar escalant.
Llargs 10 i 11 - IV, 25m
En aquest llarg i el següent ens hem embolicat una mica. El llarg 10 consisteix en un flanqueig que acaba davant un diedre on hi ha un pont de roca. En Tivi ha pensat que el diedre era part del llarg i ha continuat dirigint-se a l'R11, però pel frec no ha pogut acabar el diedre i ha fet una R improvisada abans de sortir del pas. Així doncs, jo he sortit de l'R9, he acabat avançat en Tivi creuant un petit coll i just a sobre el diedre hi ha un replà amb un clau trencat on he muntat una altra R provisional perquè el meu company pogués sortir ràpidament de la seva R d'emergència.
Llarg 12 - IV, 50m
Sortim per on marquen les fletxes cap a l'esquerra, per una canal que comença amb un pas de IV, però de seguida se suavitza. Com que ja no contàvem amb més claus o assegurances, en Tivi ha anat pujant fins que la corda s'estava acabant i ha muntat la R en alguna roca, hi ha moltes possibilitats per assegurar el company.
Llarg 13 - II, 60m
Hem fet aquest llarg en ensamble també. No és complicat, hi ha moltes opcions per anar posant assegurances, però hi ha molta roca solta. A l'inici hem vist alguna fletxa verda, però de seguida hem perdut la pintura de vista i ens hem limitat a seguir pel camí que sembles més fàcil. Anàvem sobretot per l'esquerra i entrant entre dues parets hem fet un gir cap a l'esquerra i hem arribat al cim.
DESCENS
Mare meva, quina agonia el descens. He de confessar que no estic en forma, perquè jo a la baixada volia caure morta. Al principi tot bé, en direcció al Pollegó Superior hem trobat les cadenes, però la roca era tan llisa que hem fet ràpel. Les següents cadenes estaven millor i no ha calgut tornar a treure la corda. Tot això, seguint el track del Roc Jumper, però després ells van baixar per una canal, en Tivi i jo hem seguit fins a agafar un camí de terra més tranquil.
Quan hem arribat a l'Enforcadura hem començat el descens que m'ha matat, la Tartera de Saldes. Ja no es pot baixar per la tartera en si sinó que per uns esglaons de terra que m'han deixat les cames i els genolls fets caldo perquè no. S'acabaven. Mai.
Quan després de mig segle ha acabat el camí de la tartera que m'ha deixat les cames més flonges que un espagueti bullit, hem agafat un sender més pla (encara sort), que ens ha portat al Refugi del Lluís Estasen i finalment al cotxe.
Molt molt xulooo!
🥰 🥰 🥰