La gatera és una bogeria, almenys per mi, que no he fet mai espeleologia ni res semblant. Treus el cap i el primer que et trobes són aranyes pacífiques rondant per allà i una màscara de terror que algú ha col·locat estratègicament. No es veu el final perquè fa una mica de corba, però un cop ja hi ets dins, amb només els turmells penjant fora, ja veus el forat per on has de sortir.
Quan ho he vist he flipat. La meitat d’estret que el de l’entrada, la sortida m’ha semblat un foradet minúscul. Agraïda que l’Òscar ja ho havia fet, m’he arrossegat com he pogut cap endavant, confiant que podria sortir sense problemes. He tret el cap i no m’ho creia, m’esperava un petit replà per recol·locar-me o que el forat es fes una mica més gran per poder pujar els genolls abans de seguir escalant. Ja m’estava costant mantenir la calma mentre m’arrossegava per unes parets tan estretes, i se m’ha accelerat el cor quan he vist que davant meu només hi havia precipici. A més, em costava avançar perquè tenia alguna cinta o part de l’arnès enganxada en algun lloc.
Quan finalment ho he resolt, m’he posat d’esquena al precipici, trobant les bones mans que hi ha just a sobre del forat. Tirant d’aquestes m’he començat a aixecar fins que, afortunadament, he estat completament fora de la gatera. Èpic.
El llarg finalitza fent la volta a la paret que queda a l’esquerra, on hi ha un replà amb una reunió amb dos parabolts units per una cinta.