Via della Cresta
Mario Perona
K3
Dimecres, 29 de juliol del 2026
Ahir va arribar el Juan als Alps! Per donar-li la benvinguda, el Coach va organitzar una bona aventura: pujar al Mont Chaberton combinant trams de caminar i ferrada.
Efectivament, es tracta d’una ascensió al fort militar més alt d’Europa a través de tres ferrades que acaben en diferents punts d’interès: la Batteria Bassa (1.910 m), la Batteria Alta (2.670 m) i la gran fortificació del cim (3.130 m).
Ha estat una manera ideal d’ajuntar activitat amb cultura i història, descobrint les ruïnes que s’amaguen en aquesta muntanya, a la frontera entre Itàlia i França.
Aproximació
Vam aparcar a Claviere i començar a caminar cap a la dreta, creuant el poble, fins a trobar els primers túnels abandonats. Hi ha l’opció de seguir baixant, en comptes de creuar els túnels, i començar la ferrada des de més avall. Després de passar algun túnel de carretera, ens vam començar a trobar túnels excavats més petits, amb el cartell inicial de la primera ferrada.
Em vaig emocionar de seguida veient aquella entrada tan curiosa, però l’emoció va passar ràpidament a decepció, ja que just abans d’equipar-nos amb els arnesos i dissipadors vam veure un senyal que indicava que la ferrada estava tancada.
Després de fer unes cerques per internet per intentar esbrinar si era només la primera ferrada o si ho eren totes tres, vam decidir fiar-nos d’alguna ressenya que comentava que només estaven tancades les ferrades de les bateries, mentre que de la cresta final no se'n feia menció. Ens va sorprendre bastant que costés tant trobar informació sobre el seu tancament i que t’ho haguessis de trobar un cop ja estaves a peu de via.
Vam decidir ser optimistes i esperar que poguéssim arribar al cim per aquell camí igualment. A les bateries s’hi pot arribar tant caminant com per la ferrada, però per arribar al cim des d’aquella cara de la muntanya només tenies l’opció de la Via della Cresta Mario Perona.
Així doncs vam començar la pujada caminant amb fe xino-xano.
Batteria Bassa
En menys de mitja hora arribem al primer punt d'interès, la web de Ferrate365.it explica que la Batteria Bassa i la Batteria Alta del Petit Vallon són dues antigues fortificacions militars construïdes a finals del segle XIX amb l’objectiu de defensar la zona davant d’una possible invasió francesa. Formaven part del sistema defensiu que protegia el Chaberton i els voltants de Claviere, i estaven constituïdes per casernes i estructures fortificades de pedra. Van estar operatives fins al 1915, quan van ser desarmades i les seves peces d’artilleria enviades al front oriental durant la Primera Guerra Mundial
Explorem les runes uns minuts i seguim pujant. Pel camí hi ha una font per refrescar-nos.
Batteria Alta
40 minuts després de deixar la Batteria Bassa enrere, ens trobem la Batteria Alta, acompanyada d’una agradable sorpresa. Han restaurat una petita part d’aquesta antiga barraca militar per crear-hi un refugi lliure! S’anomena Bivacco Chaberton i estava en molt bones condicions. El que no sabíem aleshores, i que acabo de descobrir llegint L’Agenda News, és que l’havien inaugurat just feia 9 dies!
Caminant cap a la cresta, trobo a faltar l'ascens còmode que havíem tingut fins a les bateries.
La Ferrada
Finalment, arribem a l’activitat estrella d’avui. És una ferrada senzilla, amb un grau de K3, tot i que més que una ferrada, alguns diríem que és un camí equipat. Tot i així, no és fàcil; de fet, mai cap ferrada m’havia cansat tant. He estat dues hores per arribar al cim, i parlo per mi, perquè al Juan i al Kalvin els ha semblat un passeig i haurien acabat molt abans si no m’haguessin hagut d’esperar.
Realment, ha estat un repte per a mi, però és una molt bona recompensa finalitzar una ferrada amb un cim històric per explorar.
Kalvin i Juan esperant-me i adaptant-se al meu ritme 🫶
El fort dels núvols
He estat llegint una mica sobre la història d’aquest fort a culture.gouv.fr i us faré un resum del que he après, acompanyat de fotografies del que vam veure.
Amb l’entrada d’Itàlia a la Triple Aliança el 1882, els italians es van tensar un pèl i van decidir reforçar la frontera amb França. Així, el 1892 van començar a construir el fort del Mont Chaberton, un dels forts més alts d’Europa, per tenir un ull ben posat sobre França i, sobretot, sobre el pas del Montgenèvre i la vall de Briançon.
El fort comptava amb vuit grans canons instal·lats en torres giratòries, apuntant cap a Briançon, fet que el va convertir en una de les fortificacions més impressionants dels Alps. A part de totes les instal·lacions necessàries per mantenir els seus habitants, també tenia un curiós telefèric (la seva entrada es veu a la portada d’aquesta secció) que en garantia els subministraments i li atorgava autonomia durant diversos mesos en qualsevol època de l’any.
Tota l’ambició invertida en aquesta construcció va haver d’esperar. Itàlia no va haver de defensar-se de la seva veïna i, a la següent guerra en què va estar involucrada, la Primera Guerra Mundial, estava al costat de França. Així que, durant aquell conflicte, el Cuirassat dels Núvols es trobava desarmat: els seus canons havien estat retirats i enviats al front austroitalià.
Malauradament els italians van canviar de parer per la Segona Guerra Mundial, i finalment van estrenar el seu fort. Així i tot, van ser prou pringats.
En l’època que es va construir va ser un fort indestructible, però amb els anys, i especialment les guerres, l’artilleria va evolucionar. França, sempre atenta a l’amenaça de Chaberton ja havia encarregat uns morters, els quals (acabo d’aprendre) són canons que disparen en corba en comptes de projectils rectes.
Pobres feixistes italians, no sabien ni d’on venien els obusos. Els francesos van situar els seus morters en posicions amagades darrere de les muntanyes, de manera que els canons del Fort dels Núvols no els podien veure. Mitjançant matemàtiques, topografia, observació i correccions del tir, van aconseguir calcular la trajectòria necessària perquè els seus morters poguessin atacar el fort des de baix i deixar fora de servei sis de les vuit torres en un sol dia. Derrota èpica.
Per si no haguessin ferit prou l’orgull dels italians, en finalitzar la guerra França va reclamar la sobirania sobre la muntanya i, amb el Tractat de París de 1947, el Mont Chaberton va passar definitivament a territori francès.
Descens
Vam tornar per on els excursionistes que prefereixen estalviar-se la ferrada acostumen a pujar. El descens va ser un regal després d’aquell matí: 9 km fins a arribar al cotxe o, en el nostre cas, fins a la recompensa d’una beguda i un gelat.
dia fantastic!!!
Tot gràcies al Pack Kalvinista
Acaso el mejor primer día? Espectacular registro
El nostre fotògraf/cuiner/amantedelavida no es mereixia menys🫶
Són les 2:25 de la nit aquí a Queretes i ha sigut un molt bon conte per abans d’anar a dormir. Molt interessant tot el tema d’història!
Omg, que cultes us despertareu demà. Love you guys