Després de plorar tot el matí perquè el Juan havia tornat cap a Barcelona, el Kalvin i jo vam anar a buscar un sector fresc per a la tarda. Vam trobar el Monòlit.

La guia ens indicava que era un sector escalable durant les tardes d’estiu. Ens va semblar perfecte perquè, a part de la seva curta (i plana) aproximació, no ens vam creuar amb massa gent. També era un sector molt petit, ja que es tracta, com bé diu el nom, d’una enorme roca allà al mig del bosc. A més, era curiosa, perquè a les seves primeres vies, a l’esquerra, hi passava un aire gelat, mentre que a la dreta s’hi estava a una temperatura normal.