Arete Pioliet
IV
Dijous, 6 d'agost del 2026
Aniré al gra: no recomano aquesta via en absolut. Ja hauria d’haver començat a sospitar quan no trobava ressenyes fora de la guia... Bé, de fet, a la guia no hi posa ni el nom de la via. A la pàgina només posa “Prelles – Le Piolier”, i buscant per internet només diu que aquest és el nom del sector.
Vam anar a provar-la amb l’avís de la guia, que indicava que era una via antiga, dels anys 80, i que potser era necessari portar autoassegurances.
Amb molta calor vam arribar a peu de via, on un arbre ens informava de la desequipació de la via. Com que anàvem preparats, la vam provar igualment.
Vaig començar el primer llarg, ressenyat com a 4c, que només tenia un clau a l’inici fins a fer la R en un arbre. Molta pedra solta, molta molsa seca i plantes per tot arreu. Va ser un llarg molt brut. Fins i tot costava col·locar friends amb tota la sorra que hi havia entre les pedres.
També vaig fer el següent llarg intentant empalmar-lo amb el tercer, que li donaven 4a. Més que 4a, era un jardí que podies creuar caminant fins a la placa del següent llarg. Allà hem vist un maió en l’únic parabolt intacte que hem vist en tota la via. I després de la calor, lo bruta que estava i la poca gràcia que tenien els seus passos, hem dit que a prendre pel cul i hem fet ràpel. Encara ens quedaven tres llargs, però veient el panorama hem preferit marxar per anar a dinar i encara aprofitar per escalar a la tarda
