Turó d'Onofre Arnau
Dimarts, 8 de setembre del 2026
He tornat a enganyar la meva pobra àvia per fer un 100 Cims. Tot i que és una crack, el desnivell és un obstacle cada cop més gros, sobretot la baixada. Així que he intentat buscar una petita excursió a un cim baixet, com el d’Onofre Arnau, que fa tan sols 131 m. Tot i així, té una pujada una mica pedregosa i la baixada... Bé, diguem que el mapa que tinc al Wikiloc s’ha d’actualitzar, perquè el camí que volíem agafar ha acabat sent un camp a través tot terreny. Sort que l’àvia no es queixa mai! I juntes hem pogut superar l’excursió.
Maresme
131 m
Hem trobat lloc per aparcar prop de l’inici del Camí de les Cinc Sènies. L’àvia m’ha explicat que les sènies eren com uns molins que treien l’aigua d’un pou per poder regar els horts. I, efectivament, la via està plena d’horts i camps de conreu, a part de masies, cadascuna amb el seu cartell identificatiu (Can Pauleta, Can Isidre, Can Pruna, etc.).
De camí al cim hem descobert que antigament hi havia un castell. Va ser esmentat l’any 1040 i pertanyia als comtes de Barcelona, era un punt de control del pas del Maresme i un punt d’observació marítim.
L’àvia i jo hem pujat pel Torrent del Castell, un camí que l’aigua clarament ha anat cavant, i hem pujat prou bé. Hem comprovat que del castell no en queda pràcticament res, però que hi ha les ruïnes de la Torre d’Onofre Arnau, la masia de la qual el cim rep el nom.
De seguida hem arribat al cim, amb vistes al mar, Mataró, el Castell de Burriac... Hem intentat fer una baixada fent més volta per dirigir-nos a la platja i remullar-nos, però ha estat un error, perquè el camí no s’havia mantingut en bon estat. Ha estat una cursa d’obstacles que no hem apreciat gaire i, quan per fi hem arribat al camí que està a l’alçada dels camps, hem decidit anar directament al cotxe. Sort que hi havia una font al Camí de les Cinc Sènies per refrescar-nos.
Un bon resum de l’experiència
Moltes gràcies àvia🫶