Aprenc a escalar en artificial
Dimarts, 15 de setembre del 2026
Aquesta setmana m’he vist amb presses per aprendre a escalar en artificial. Tinc la intenció de fer un curs d’instructora d’escalada de la FEEC, i les proves d’accés inclouen l’artifo, un tipus d’escalada que només havia provat una vegada i que no he tornat a practicar des d’aleshores.
Fa temps vaig anar a la Bauma de Can Sola, on el Coach ens va ensenyar a l’Ari i a mi a fer A3e. Però, com que des d’aleshores no n’he tornat a fer i la prova és d’A1, he demanat a l’Òscar, sempre gentleman, que em fes un repàs.
Per a qui no entengui a què em refereixo quan parlo d’escalada artificial, estic parlant d’una modalitat en què, en lloc d’escalar amb els peus i les mans, utilitzes material per avançar. Té dues variants: l’equipada (Ae) i la desequipada (A), és a dir, amb assegurances fixes a la paret o sense, i cada variant té una escala diferent:
A1, A2, A3, A4, A5 i A6
Segons la dificultat de col·locar els punts de progressió i l’exposició. En A1, els ancoratges fixos o col·locats són molt sòlids i la caiguda és segura, amb un risc baix. En canvi, en A5 i A6 és extremadament perillós i extrem, ja que una caiguda de tot el llarg de la cordada pot significar que falli tot el material col·locat i provocar un accident greu.
A1e, A2e i A3e
Segons la inclinació de la paret: en A1e és completament vertical i en A3e és completament horitzontal.
A0 i Ae corresponen a l'artificial que se sol fer sense estreps, amb les cintes és suficient.
El material extra que necessites per fer aquesta modalitat és un fifi (una mena de vaga de seguretat amb un ganxo en comptes de mosquetó) i estreps (escaletes).
Doncs bé, amb l’Òscar hem aparcat a Can Maçana i de seguida m’he posat a provar un A1e. M’ha servit per recordar una mica la dansa de l’artifo: primer, la cinta amb la corda; després, des del mosquetó que hi ha al parabolt, enganxar un estrep, muntar-hi els peus i aixecar-te per col·locar el fifi. I, finalment, intentar pujar amb l’ajuda de l’estrep cap al parabolt següent
Per sort, no ha estat una caiguda, ja que anava de segona, sinó que simplement m’he allunyat de la paret de cop. Tot i així, he necessitat un moment per recuperar-me. No estic acostumada a caure perquè m’hagi fallat una assegurança...
Seguidament, he provat un A1, és a dir, col·locant jo mateixa les assegurances. Com que era el meu primer cop, l’Òscar ha començat muntant la via i així ho he pogut provar de segona. Sempre agraïda d’aquesta decisió, perquè m’he endut un bon ensurt. Estava penjada d’un friend; ja feia estona que tot el meu pes descansava sobre aquesta assegurança i ja estava amunt, buscant el forat per al següent friend, quan, de sobte, ha saltat i he marxat volant!
