Bego-Miguel-Kush
V
Divendres, 25 de setembre del 2026
En Tivi i jo no teníem clar quina agulla escalar avui fins que, finalment al cotxe de camí a Montserrat, hem escollit la de Can Jorba.
De fet, allà hi vaig fer la meva segona via llarga de la meva vida, l’Escapullini, al 2024. M’ha fet il·lusió tornar-hi amb una mentalitat tan diferent de quan hi vaig ser l’últim cop.
Cova dels Degotalls de Can Jorba
Inici
Un cop arribem al Joc de l’Oca, tenim l’inici d’unes vies a l’esquerra: El Sol Solet, la Bego-Miguel-Kush i l’Escabroni Escapullini. El Sol Solet té els parabolts més antics i està a l’esquerra, mentre que les dues últimes comparteixen els dos primers parabolts abans que l’Escabroni Escapullini marxi cap a la dreta.
Llarg 1 - V, 45 m
És un llarg molt recte i senzill, on només el pas inicial m’ha fet dubtar. S’intueix un arbre en un balconet, a la dreta del qual es troba la R1.
Llarg 2 - IV+, 30 m
En Tivi flanqueja per buscar la línia de parabolts de la dreta abans de seguir pujant cap a la R2. Un cop més, un llarg recte i sense pèrdua fins a arribar a un arbre que fa ombra a la reunió.
Llarg 3 - IV+, 45 m
En el següent llarg, jo vaig seguir una ressenya que indicava pujar recte fins a una R i després flanquejar cap a la dreta, en direcció al diedre que hi ha a la dreta del sostre. Seguint aquestes indicacions, vaig tenir molt fregament amb la corda i vaig haver de fer força per arribar a la R3. Algun croquis indica de pujar directament en diagonal, però no em vaig fixar en si hi havia una línia de parabolts que em permetés fer un llarg més directe i sense tant fregament. Si hi és, el recomano.
La R3 no està al peu del diedre; s’ha d’escalar aquest passant pel costat d’un arbre i, finalment, arribem a un jardinet amb una reinió molt còmoda.
Llarg 4 - IV, 50 m
El següent llarg són bastants metres i pocs parabolts. Tot i que el grau és molt fàcil, en Tivi ha agraït portar autoassegurances.
Ell ha trobat 3 parabolts en tot el llarg que, a més, no l’ajudaven a entendre cap a quina direcció seguir. A la foto següent es veu quan ha acabat el llarg i, per tant, on es troba la R4.
Llarg 5 - IV+, 30 m
En aquest llarg hem tornat als parabolts, que m’han orientat sense problemes fins a arribar a la R5, just als 30 m.
Llarg 6 - III, 40 m
En Tivi s’ha tornat a menjar un llarg sense assegurances. El grau és molt fàcil, però per anar segurs ha col·locat algun friend.
Ha arribat a una reunió ben aviat, des d’on m’ha assegurat, i hem guardat les cordes i els peus de gat. Pujant més amunt, però, ens hem trobat amb una altra reunió just abans del cim de l’agulla, que deu ser a la que fan referència la majoria de ressenyes.
DESCENS
Per darrere del cim, a l’esquerra, hi havia un ràpel en un arbre que ens ha deixat en un sender. Seguint aquest i baixant cap a la dreta, hem passat per l’inici del Joc de l’Oca i no ens hem pogut resistir.
Així és com he baixat per primera vegada per aquesta canal tan mítica!
Tinc ganes de tornar-hi amb amigues algun dia i, a sobre, en Tivi m’ha ensenyat un munt de consells sobre barranquisme.
Un final perfecte de l’aventura d’avui.
molt maco!!!!!
Thank uuu