Camí de les Arenes
Dijous, 8 d'octubre del 2026
Que li proposi una excursió a l’àvia i em digui que no hi ha estat mai és tot un triomf, ja que, com diu ella mateixa, no és fàcil. Avui, tant jo com l’àvia, hem descobert el veïnat de les Arenes, amb les seves cases modernistes, fonts que s’amaguen a la vora del Ripoll i l’ermita de les Arenes.
Després d’aparcar a l’Àrea d’Esplai de les Arenes, hem fet camí cap a la Font de la Boixa, que rajava amb força després de les pluges.
Més endavant hem arribat al veïnat de les Cases de les Arenes. Just a l’entrada ens han saludat els mateixos gossos que vaig veure la setmana passada quan vaig descobrir el sector d’escalada de les Roques d’Aguilera. Però la seva atenció s’ha desviat de seguida quan han vist el Balú.
"Alguns dels habitatges construïts a partir de principis del segle XX eren segones residències d’estiueig de la burgesia barcelonina (gairebé totes, torres modernistes, una de les quals construïda per un deixeble de Gaudí), tot i que d’altres, els més modestos, eren de residència fixa. De fet, les Arenes es pot considerar un dels primers complexos d’estiueig de Catalunya." PoblesAbandonats.cat
Després d’admirar les cases modernistes, ens hem endinsat al bosc en direcció a unes fonts.
Primer ens hem trobat la del Romaní i tot seguit la Font de l’Espígol.
Més endavant ens ha tocat creuar el riu, probablement la part preferida del Balú.
A continuació hem arribat a la parada estrella de l’excursió: l’Ermita de la Mare de Déu de les Arenes. L’existència d’aquesta ermita ens indica que les Arenes han tingut habitants des de l’edat mitjana! Es creu que originalment hi havia un poblat rural del segle XII. Tot i que el nucli d’estil modernista que va reviure la zona no mostra senyals d’aquest poblat molt més antic, alguns documents, com l’herència de l’ermita i la masia el 1126, o fins i tot l’acusació i execució d’una pagesa de la zona per bruixeria per part dels mateixos ermitans, i també antics bancals de pedra seca pel camí, ara ja molt menjats per la vegetació, són senyals d’aquesta població rural.
Algú hi deu haver pregat de valent últimament, perquè la Moreneta d’aquesta ermita també va ser coneguda com a Mare de Déu de la Galledeta, ja que abans tenia una galleda i simbolitzava que, sobretot, se li demanaven bones pluges per al conreu.
Òbviament, també m’he informat sobre qualsevol llegenda d’aquesta ermita.
La llegenda diu que un dia un pastoret es va fer el macho man i va escalar en free solo un cim conegut com la Castellassa de Can Torres (el de la foto, si no m’equivoco). Un cop al cim, ja s’estava fent fosc i el noi no es veia capaç de baixar. Va pregar, espantat, a la Mare de Déu de les Arenes perquè l’ajudés a arribar a terra i, a canvi, li portaria una campana nova. Tot seguit, es va adormir.
Quan es va llevar, el pastoret es trobava sa i estalvi al peu de la Castellassa de Can Torres.
La tornada cap al cotxe ens ha concedit unes vistes de tot el que havíem visitat durant la ruta i també es veia perfectament el sector d’escalada darrere del veïnat de les Arenes.
Quina rapidesa en fer un bon resum de la caminada!
Hahahaha he aprofitat a tope les hores de biblio!
Ostresss quins racons……, molt bon passeig i crec que aneves amb molt bona companyia. Salut i bona montanya
Sí!🥰 Moltes gràcies Dani