Ferrada del Castellot
K3
Dilluns, 12 d'octubre del 2026
Fa temps que la Rut tenia ganes de tornar a fer una ferrada després de la Penyaflor.
Com que aquella va ser complicada, aquest cop li he proposat una ressenyada de K2 i molt més curta, ja que la durada també va ser un repte.
A més, aquesta ferrada acaba al cim del Castellot, un 100 cims amb les ruïnes d’un castell que té unes vistes magnífiques del Penedès!
Aproximació
Pas del Clau
Després d’aparcar a l’ermita de Sant Sadurní de Castellví, agafem el camí que ens porta cap a la dreta del castell.
Ja comencem a tenir vistes de les vinyes i, quan entrem al bosc, també hem començat a intuir una cova enorme amagada sota el castell. Òbviament, me l’apunto per anar-la a explorar després de la ferrada.
Ens hem endinsat més al bosc, sortint del camí per un dels corriols que tenim a l’esquerra. Unes cordes fixes ens han indicat que anàvem pel bon camí i fins i tot hem vist vies d’escalada!
Hi ha una grimpada amb l’ajuda de cadenes, ja més tècnica, on la Rut s’ha mirat bé on posar els peus, ja que la roca li dona poca confiança: el pas del Clau.
Després de superar-lo, seguim amunt i una fita ens indica que hem d’agafar el camí a la dreta, sempre trobant-nos més vies d’escalada, fins que trobem un clau a la paret. La primera presa de la ferrada.
Comencem la ferrada
El primer pas ja és una paret vertical amb algunes grapes, però a vegades també has de progressar utilitzant la roca.
Tot i que hi ha bon canto, a la Rut, que no és escaladora, li costa confiar-hi, a part de fiar-se de la seva pròpia força. Així que, utilitzant els aprenentatges del Curs d’Instructora amb el Miki, li baixo la corda i li asseguro qualsevol pas que li genera inseguretat.
La Rut flipa quan veu el següent pas, que no és gens fàcil quant a tècnica. De fet, li augmentaria la dificultat a la ferrada per aquest pas.
S’ha d’escalar una xemeneia amb oposició i també hi ha una corda que ajuda molt.
Si no col·loques bé els peus, pot cansar molt de braços, però, per sort, és un pas curt i molt entretingut.
Després de superar la tensió del pas, seguim pujant per la canal. Aquest cop, en comptes d’una corda, tenim l’assistència de preses d’escalada.
Sortim entre dues roques amb l’ajuda de peces de ferro a la paret. Torna a ser un pas tècnic on la Rut ha necessitat indicacions per entendre com col·locar-se i sortir de la canal.
Un cop fora, hem acabat la ferrada!
DESCENS
Ens hem dirigit directament a la torre restaurada i habilitada per pujar-hi a veure les vistes des d’aquest castell de guàrdia i fer-nos la foto d’aventura completada.
Després de fer un mos, hem anat a explorar a la cova que hi ha sota el castell, on he descobert un nou sector d’escalada!
Hi havia tot de vies per fora de la cova i, a dins, tan sols n’he vist una que creua el sostre. Bon lloc per practicar l’artifo que he estat aprenent aquests dies.
Jo m’he endinsat a explorar la cova, ja que continuava i continuava sense fer-se massa estreta. Tot i així, quan ja estava arribant al final, he parat perquè he vist quatre ratpenats seguits, un dels quals volava per dins la cova. Com que no vull agafar la ràbia, he girat cua i, amb la Rut, hem tornat cap a casa a menjar tacos després d’un matí d’aventures.
Bona aquesta, crec que aquesta germana no li aniria malament pasar per al boldier de tant en tant……….
Tan debò, però s’ha passat al costat fosc, el voleibol, i no té temps de venir a la UEC 😢