Canal de les Dames
K4
Dissabte, 21 de març del 2026
Aquell dissabte vaig poder combinar dues de les meves coses preferides, passar temps amb les amigues i muntanya. La Joana, la Paula, la Berta i jo ens vam posar d'acord en anar a fer una ferrada juntes i jo vaig proposar la Canal de les Dames. Semblava una ferrada molt maca que va seguint una canal de Montserrat i vaig pensar que seria un nivell intermedi alt que ens oferiria repte i aventura i a més no ens quedava massa lluny de casa.
Doncs bé, sí que va oferir repte i aventura, sí, una mica massa i tot. Com a escaladora, va ser una ferrada que vaig gaudir còmodament, però no recomano si no tens gaire experiència en ferrades o escalada i et ve de gust no patir gaire.
tram 1
Aquest tram és només una paret de 15 m, però déu-n'hi-do. Les grapes estan ben lluny entre elles i quan no hi ha grapes has de confiar en els forats de la roca. Acaba amb un flanqueig on no pots evitar abraçar fort la pedra.
tram 2
La segona part em va semblar divertida. Amb unes cadenes arribes a una altra paret vertical on, de cop i volta, unes patates fixades amb ciment substitueixen les grapes.
A continuació et vas trobant parets per grimpar amb l'ajuda de cadenes. Ens miràvem molt bé aquests passos, ja que la pedra està molt polida i semblava que era fàcil relliscar.
tram 3
El tram de la muerte.
No ens va fer molta gràcia arribar a una paret molt llisa, sense grapes! Només amb l'ajuda de cadenes i sent creativa amb els peus havies de ser forta i pujar 18 m de paret, però és que el pitjor arribava a continuació.
Més endavant retornaven les grapes per superar un desplom. Per les amigues que no havien escalat mai, va ser el repte més dur de la via, perquè a sobre la línia obligava el teu cos a inclinar-se cap a la dreta, on no hi havia fucking grapes.
Personalment, em va semblar un tram molt entretingut i vaig gaudir de la seva dificultat, però aquí vaig aprendre una lliçó molt important: sempre portar material per assegurar. No vaig saber mesurar bé la dificultat adequada per portar les amigues a una ferrada, i tot i que vam arribar fins al final, no ho vam fer de la manera òptima i una corda per ajudar-les a assegurar el pas hagués sigut molt útil. Per sort només tinc amigues cracks i les quatre dames vam superar el tram de la muerte.
tram 4
Durant tota la ferrada tenia moltes ganes d'arribar en aquesta xemeneia coneguda com a l'Olla, on l'aigua ha excavat un pou molt maco.
En principi, aquesta és la part més dura de la via, alguns li donen un K4+. Una altra vegada sense grapes, has de sortir d'aquesta xemeneia sent eficient amb els peus i l'ajuda de la cadena.
Afortunadament, aquest tram es pot evitar per qui no es vegi capaç. L'Olla té un forat el qual, si el creues, pots arribar caminant al final de la ferrada.
Jo vaig intentar fer el pas i és on més relliscava la roca. Normalment, a les ferrades m'agrada posar-me el repte de no agafar-me a la línia de vida, però és que aquest últim tram no hi veia alternativa, la roca estava molt polida a causa de l'erosió de l'aigua i semblava molt fàcil caure si no anaves amb compte.
Que chulo!!!
No mi trobaras pas ,però m’encata i lo be que ho debeu passar