Càpsula d'Encordament en Glaceres
i Mitjans de Rescat
Dissabte, 9 de maig del 2026
Gràcies a la UECH dissabte vaig poder assistir a una mini classe amb en Javier Aznar sobre com encordar-se per creuar glaceres, així com rescatar a algú que hagi caigut en una esquerda a través d'un polispast.
Vam començar amb com muntar una reunió i seguidament un Mariner. Més endavant ens va ensenyar com encordar-nos i vam acabar el dia fent un simulacre, on en grups havíem de rescatar el nostre company. Durant el procés va parlar sobre diferents eines i petites variacions dels mètodes, jo simplement explicaré la forma que personalment em va agradar més.
ENCORDAMENT
1. Ha començat per mesurar la distància de corda que deixa entre ell i el seu company. Amb una corda de 60 m els dos simultàniament s'han lligat la punta i han agafat la corda que sortia del nus de l'altre. S'han allunyat l'un de l'altre fins que la corda estava del tot estirada, creant així un ziga-zaga amb la corda i uns 20 m entre ells. La distància entre els dos ha de ser entre 15 m i 20 m, així que recuperant una mica, els dos han fet un doble vuit en el bucle que els hi ha quedat a la mà.
2. Ara bé, també ens han ensenyat que en comptes de fer un doble vuit, pots assegurar-te la corda amb un minitraction directament. Aquest detall t'estalvia temps en el moment de treure algú d'una esquerda, així que l'adaptaré al meu estil d'encordament. Un cop està la corda al minitraction, amb la corda que et connecta al company es fa un machard bidireccional connectat a l'anella dentral de l'arnès. En canvi, el minitraction, es clipa en algun lateral. Entre el machard i el minitraction hi ha d'haver un bon bucle penjant.
3. Amb la corda restant hi ha dues maneres de guardar-la. Una és en bucles al voltant del cos. Ho vaig provar l'any passat i entre la corda, la motxilla, l'arnès, tot plegat feia una mica de nosa. En Javier ens ha ensenyat que simplement la pots deixar molt ben plegada dins la motxilla. M'ha semblat molt còmode, i tot i que, aleshores es recomani tenir un compartiment per separar el contingut de la motxilla i la corda, aquest estiu ho provaré així.
4. En Javier ens ha recomanat molt fer nusos (doble vuit o papallona) en la corda entre tu i el teu company. Aquests nusos ajudarien a crear fricció contra la neu i aturar la caiguda. Jo de moment m'estalviaré aquest pas. Trobo que els nusos després dificulten molt la maniobra del polispast i freds d'haver estat en la neu són molt complicats de desfer. Per ara penso que el seu propòsit no justifica la càrrega que després suposa maniobrar-los.
PoliSpast mariner
Reunió T
Si el teu company és suficient desgrassiat com per caure per una esquerda primer de tot has d'aturar la caiguda amb el piolet i grampons. En el simulacre em va costar una mica clavar bé els grampons ben separats davant meu per estar suficient estable per començar a crear la reunió. Si no et col·loques molt bé des d'un principi el pes del company et pot anar baixant i perjudicant la maniobra.
1. Primer es cava amb la punta ampla del piolet una línia en paral·lel a l'esquerda. Ha de ser prou fons per enterrar el piolet sencer.
2. A continuació es cava un altre conducte, aquest cop en perpendicular, amb la part esmolada. Ha de començar a la mateixa profunditat que el forat anterior i perdre profunditat progressivament mentre s'acosta a l'esquerda. Allà és on anirà la cinta de la R i el resultat té forma de T.
3. Abans d'enterrar el piolet en el forat inicial hi lligues una cinta de reunió amb un nus d'alondra. Aleshores col·loques el piolet, pic clavat cap avall, i l'enterres. Compactant bé la neu.
Polispast Mariner
Hi ha una varietat de polispasts que es poden muntar, el seu objectiu sent reduir l'esforç que cal per recuperar la víctima. En Javier ens ha ensenyat el Mariner perquè el considera l'òptim per a no professionals. Té un ràtio de 7:1, és a dir que divideix el pes de la víctima entre 7, molt útil if you ask me.
1. La cinta surt pel segon conducte cavat i allà hi clipes el minitraction, kong, o el dispositiu que tinguis per crear la politja i que tenies ja preparat en l'encordament a l'arnès. Si algun dia inverteixo en aquesta eina crec que escolliré un kong, per un tema de tamany, lleugeresa, i dents amables per la corda.
2. Amb la politja bloquejant col·locada, la víctima ara es troba penjant de la reunió i, després d'assegurar-te tu també, pots treure el machard de l'anella dentral i utilitzar-lo pel polispast. Abans, però, si li col·loques una cinta llarga, et serveix per desplaçar-te per la corda assegurada, útil per anar a comprovar com està el compi.
3. A continuació es necessita un cordino d'uns 4 m, també serveix una cinta llarga, però és molt més recomanable tenir aquest cordino ja preparat per això. El cordino té un mosquetó lligat a cada punta amb doble vuit. Una punta es clipa a la R, l'altre per la corda sobrant. Finalment, el cordino passa pel machard que està esperant amb un mosquetó en la corda principal. No té perquè ser un machard, pot ser qualsevol dispositiu bloquejant.
Realment tota aquesta explicació no serveix de gaire. El més útil és veure fotos o dibuixos.
4. Amb el polispast ja muntat es va tibant de la corda restant del rescatador. De tant en tant s'ha de tornar a baixar el machard fins a tenir el cordino estirat un cop més en tota la seva llargada.
Aquest mètode és força lent i, tot i que redueix l'esforç, segueix sent bastant físic (almenys per mi). Si la víctima està conscient pot intentar ajudar a pujar i alleugerar el procés. Si la víctima no respon, en Javier va insistir que "ens deixéssim d'hòsties i truquéssim el 112 de seguida".
Bona explicació! Mati ben aprofitat😊
Sííí, va ser molt interessant🤓