De Casanova de l'Obac a la font de la Portella
Dimecres, 23 de setembre del 2026
Crearé una nova secció del blog titulada «Excursions amb l’àvia», ja que hem decidit oficialment que ens reservarem un dia cada setmana per anar juntes a la muntanya. Així doncs, començo aquesta secció amb l’excursió que vam fer dimecres, un passeig senzill, curt i amb poc desnivell a Sant Llorenç de Munt per evitar repetir els entrebancs d’aventures passades.
Tan a mi com a l’àvia ens agrada descobrir racons amb història, així que l’excursió d’avui ha estat inspirada per la Guia de rutes literàries, que proposa diversos punts d’interès començant per la Casanova de l’Obac.
Hem passat ràpid per davant d’aquesta masia vinícola, que va ser construïda a principis del segle XIX per elaborar vins i aiguardent, però que a finals de segle ja va entrar en decadència a causa de la plaga de la fil·loxera.
Seguint un camí molt còmode, adaptat per a persones amb mobilitat reduïda, hem arribat a l’Obac Vell. Aquest és un edifici en ruïnes de l’època medieval, però les ruïnes es conserven prou bé! Encara hi ha una torre del segle IX i l’ermita, a part d’alguns murs que amaguen unes vistes d’aquest turó que es veu a la foto, anomenat El Paller de Tot l’Any.
Diu la llegenda que "possiblement aquí hi va morir en Capablanca. La tradició diu que es va ofegar amorrat a l’aixeta d’una bóta de vi".
Més endavant hem explorat un pou de glaç. No se m’havia passat mai pel cap com conservaven productes congelats abans del congelador i la nevera. De fet, jo, ignorant com sempre, no se m’havia acudit que la meva àvia no va tenir nevera elèctrica durant la seva infància i que, per tant, un negoci del barri era vendre només gel!
I aquest gel venia de pous com aquest! Pous dissenyats perquè l’aigua congelada de l’hivern durés fins a l’estiu, aïllant-la amb palla i mantenint-la freda sota terra per després ser transportada a les ciutats.
Per cert, el Balú ha pogut venir i ha estat la seva primera excursió des de l’accident! Estava molt feliç i, tot i que està més sord del que recordava, ens ha demostrat que està fort i que pot acompanyar-nos a moltes excursions més.
Recuperant el camí cap a la font de la Portella, hem passat per davant del turó Roig, "un bon exemple de l’erosió dels minerals sedimentaris o conglomerats, que deixen al descobert els diferents estrats que s’han format al llarg del temps". Amb molta pena, m’he aguantat les ganes d’escalar-lo. "Diuen que des d’aquí el bandoler Capablanca es despenjava mitjançant un sistema secret".
Des d’allà teníem vistes molt xules del típic paisatge de Sant Llorenç de Munt, amb cims com Castellsapera, la Roca Salvatge o el Paller de Tot l’Any.
Hem acabat el nostre recorregut a la font de la Portella. Després d’una parada breu, en què el Balú s’ha desesperat en comprovar que la font no rajava i no podia beure aigua, hem agafat el mateix camí per on havíem vingut per tornar. El Balú ha begut aigua de la cantimplora i, feliç, ha tornat a endinsar-se al bosc.
Xulo i no capitan aranya…jijiji
Vaig aprenent, és que tinc un coach molt bo
Excursions amb l’Àvia són molt especials. Gaudeix-les.
Sempre💛
Un molt bon resum de l’excusió!
Gràcies àvia!! 💖