Divendres, 19 de juny del 2026
V+
Esperó Màgic
Aproximació
Des del monestir hem pujat per les Escales dels Pobres i abans d'arribar a la plaça de Santa Anna hem agafat el camí que gira cap a la dreta i passa per Sant Benet. Passat Sant Benet, abans d'arribar a l'agulla de la Xirimoia hem entrat al bosc anant per on semblava més trepitjat. A l'esquerra queda la paret de la Prenyada. Hem parat quan hem començat a veure arbres per la paret de la prenyada que semblaven part de la fissura del primer llarg. Com que la via comença a l'esquerra d'aquests arbres hem tirat enrere, i hem vist que s'ha de grimpar una mica per arribar a peu de via.
Per cert, l'Esperó Màgic es creua amb més d'una via, així que sortint de les reunions s'ha de tenir clar quin és el teu parabolt i quin no.
1r Llarg
Tot i que el primer parabolt queda ben amunt, s'hi arriba bé de mica en mica. El segon queda directament a la dreta, a l'inici d'una fissura amb dos claus on també es pot autoprotegir.
2n + 3r Llarg
Els següents dos llargs els hem ajuntat per ser més eficients. Ha sigut un repte, ja que anàvem molt justs de cintes i no m'ha sobrat res. En principi són 9 cintes, però he col·locat algun merlet i friend, pel fet que les xapes no estan a prop entre elles. A més és un llarg amb passos de V+ força verticals. Tot i que sovint hi ha còdols grans, patates i bones mans i peus, hi ha hagut algun pas, a la segona cinta diria, que he patit un xic. També, per sortir de la 2a R m'ho he hagut de mirar amb calma.
4t Llarg
L'últim llarg segueix amb el mateix grau que els anteriors, però per sort, quan s'acaben els parabolts també comença a baixar el grau fins que arribes a l'última R amb satisfacció.
DESCENS
La tornada va ser prou graciosa, les indicacions deien de tornar per una canal i girar a l'esquerra amb la paret de la Prenyada al costat. No sé què vam fer nosaltres que vam acabar per xemeneies súper estretes, trobant-nos amb precipicis de cop i volta, baixant amb cordes fixes més de 15 metres una paret completament vertical. Tota una aventura la veritat. Encara no sé ben bé on vam anar a parar, però us deixo una representació de la meva teoria, on el camí verd era el que havíem d'agafar i el lila per on vam passar.
Trobant el primer ràpel i comprovant on érem perquè cap ressenya parlava de cap ràpel lmao.
Tornant enrere i girant a l'esquerra a un lloc random on patèticament pujo i baixo per una xemeneia.
via molt maca!!! Felicitats!!! non stop!!!!
Sempre seguint les recomanacions del Coach!