Cala del Molí
K3
Dimarts, 23 de juny del 2026
La Laia em va proposar un repte important: que la portés a la seva primera via ferrada. Feliç de poder introduir-la en aquesta experiència, vam decidir que una bona opció seria la de la Cala del Molí, factible per iniciació, però alhora amb un nivell prou exigent per a algú que no ha fet mai res semblant.
És una via molt popular, tant per la peculiaritat d'estar situada sobre el mar com pel seu nivell assequible, però sense voler vam escollir un dia perfecte. A més de ser entre setmana, diverses webs indicaven que estava tancada per nidificació, però una trucada al Departament de Turisme de Sant Feliu de Guíxols ens va confirmar que la restricció s'havia aixecat feia quatre dies i que, tot i que l'entrada continuava barrada des del camí de ronda, la via estava oberta. Gràcies a això vam poder gaudir de la ferrada gairebé soles.
Tot i que en algunes fotos surt amb cara de patiment, la Laia ha superat la ferrada com una autèntica crack. Venia amb por dels passos físics i els anava superant sense saber que, precisament, aquells eren els més difícils de la via, sempre esperant que encara hagués d'arribar alguna cosa pitjor. Ha acabat la ferrada sense problemes, bé, potser amb un blau ben gros al genoll que no sap ben bé com s'ha fet, però vam anar a celebrar la victòria d'aquest repte banyant-nos en una cala del costat i menjant unes patatetes.
Aproximació
Vam poder aparcar a l'inici del carrer Sicília, que queda a un minut del Mirador de les Triadores . Des del mirador vam baixar cap als arbres i de seguida ens vam trobar els primers cartells de la ferrada. Només cal anar-los seguint, tenint present que l'inici es troba completament a la dreta i que la resta de camins poden correspondre a escapatoris o a la sortida.
Tram 1
Després de baixar per un sender, ja amb el cable de vida, la via esdevé pràcticament horitzontal, resseguint les roques de la costa. Hi ha ponts de tota mena per creuar els buits i grapes de sobres, totes en molt bon estat. Potser hi ha algun tram curt on la roca t'empeny una mica cap enfora i has de fer un pèl més de força, però, en general, es progressa molt còmodament.
Tram 2
El segon tram està graduat com a K3+, mentre que l’anterior és un K3. La Laia, com a principiant, no compartia del tot aquesta valoració.
Sabent que hi havia dues opcions d’escapament abans de començar oficialment el segon tram, vam estar analitzant bé el recorregut per decidir si ens veiem capaces de continuar o no. Per ella, el principal obstacle era qualsevol tram de desplom. Les ressenyes en parlaven d’un després dels escapes i la Laia ja havia tingut males sensacions quan s’havia de penjar dels braços al tram anterior. Finalment vam decidir continuar. Jo portava una corda per assegurar-la i, si s’havia de muntar algun espectacle, tampoc passava res, estàvem completament soles.
Aquest tram era entretingut: havies de creuar buits amb l’ajuda de cadenes, hi havia més puja i baixa, i els ponts seguien apareixent. A més, estàvem força acompanyades de gavines.
Al final aquest tram ha sortit perfectament. Ha resultat ser un desplom molt lleuger, tant que la Laia ni se n’ha adonat que estava fent el pas clau fins molt més tard, un cop ja l’havia superat. Diria que és el de la foto en què se’m veu d’esquenes. Ella conclou que el primer tram és el complicat de la via.
Quina via més espectacular! La Gaia ha estat una guia perfecte, millor impossible, gràcies:)
U were a great student🫂 Ganes de fer-ne més juntes!