Cinglera del Resistent
K6
Diumenge, 22 de juny del 2026
Quina sort haver pogut sortir finalment d'aventura amb l'Ona. Totes dues compartim una gran passió per la muntanya i l'adrenalina, cosa que ens converteix en les companyes perfectes per a aquest tipus d'activitats. Tot i això, no sempre és fàcil trobar un dia que ens vagi bé a les dues i que els astres s'alineïn per poder coincidir.
Aquest diumenge, però, ho hem aconseguit i ens hem proposat un bon repte: la Cinglera del Resistent, equipada per Joan Frontera i Torras.
Anant-hi d'hora al matí, hem gaudit molt de la ferrada. La temperatura ha estat agradable durant els primers trams.
També hem gaudit de la seva dificultat, que ens ha obligat a posar-nos les piles des del primer moment, i n'hem marxat amb ganes de tornar-hi. Com que a cada tram s'hi pot accedir des de terra, hi ha molta llibertat a l'hora de decidir per on començar o acabar el recorregut. Moltes ressenyes parlen dels ràpels; són pràctics, especialment al tram final dels sostres, però no són imprescindibles.
aproximació
Nosaltres vam aparcar, tal com recomana la majoria de ressenyes, al costat de la plaça de Lluís Companys, a la Colònia Burés. Es creua un pont medieval i, tot seguit, dos ponts més per sota. Quan es passa per sota del pont de la carretera, es gira a l'esquerra en direcció al Turó del Marquès.
A partir d'aquí vam començar a trobar les fletxes verdes i, quan en perdíem alguna, simplement continuàvem amunt. Finalment, vam arribar a una bifurcació on, si seguies pujant, anaves a parar a les escales per on es pot acabar la via venint des de dalt. Per això, en lloc de continuar amunt, vam girar a l'esquerra, on ja tens clarament el mur de pedra a la dreta i la sensació que, en qualsevol moment, apareixerà una via ferrada.
Tram 1
L'inici de la via ja ens ha calentat, les preses són mínimes, uns claus sovint separats entre ells on a través de la tècnica i utilitzant la mateixa roca has d'anar flanquejant. Finalitza amb un pont tibetà on pots decidir continuar flanquejant, pujar per unes grapes i fer un ràpel, o baixar per unes escales verticals i des del terra començar el segon tram.
Tram 2
Aquest tram el podem començar de diverses maneres: directament des del tram anterior pel pont tibetà, pujant per unes grapes en una paret vertical, o bé pel desplom, que és l'opció més exigent. Si la intenció és afrontar més endavant els famosos desploms de la ferrada, aquest és un bon escalfament per al que vindrà.
El tram continua amb un flanqueig una mica més còmode que l'anterior, ja que aquí hi ha més grapes per avançar, en comptes de disposar únicament de claus.
Tram 3
El tram anterior ens deixa just sobre els mítics sostres de la via. Es poden baixar amb un ràpel o bé seguir el flanqueig que finalitza la ferrada, tant baixant fins a terra com pujant per sobre de la cinglera. Nosaltres vam optar pel ràpel, ja que l'Ona tenia ganes d'aprendre'n, i així ens deixava al peu dels dos sostres. Ja començava a fer calor devien les 12, però aquest tram gaudeix de força ombra.
Aquí ens vam trobar una altra parella que estava fent la ferrada i que va ser tan amable de deixar-me uns guants. El primer sostre el vaig fer sense i em va impressionar una mica. En canvi, el segon, que és força més llarg i on fins i tot tens l'opció d'utilitzar una escala penjant en comptes de les grapes, sí que el vaig provar amb guants i el vaig superar amb calma.
A topeeeee
yasss