La Riera de Talamanca
Dijous, 15 d'octubre del 2026
La proposta d’avui era anar a la riera de Talamanca, una zona que l’àvia coneixia, però on mai s’havia parat a fer una excursioneta. Ens hem llevat d’hora per anar-hi i el trajecte en cotxe per Sant Llorenç de Munt era espectacular, perquè es veia la vall tapada per la boira i semblava que estiguéssim conduint entre núvols. La màgia ha desaparegut quan hem entrat a la boira i hem arribat a Talamanca, on el temps avui ens ha amagat completament les vistes.
Tot i així, hem seguit amb el pla i, després d’aparcar al costat del Punt d’Informació de Talamanca, ens hem posat a caminar. Mai havia visitat aquest poble i m’ha encantat. És molt petit, Google m’ha dit que només té 209 habitants, i el seu estil medieval, amb carrerons empedrats, m’ha semblat xulíssim. Semblava un poble fantasma aquest dijous d’octubre, allà enmig de la muntanya, amagat en la boira.
Els edificis que destaquen més són l’església de Santa Maria i el Castell. Hi ha tot d’informació sobre una famosa batalla de la Guerra de Successió i fins i tot una ruta a cavall per visitar els punts d’interès d’aquest enfrontament amb els borbònics.
Darrere del castell, hem passat per un mirador (on no hem vist res 😔) amb tota una sèrie de cartells explicant la batalla i les vistes.
En sortir del poble i entrar al bosc, ens hem dirigit al Mas del Molí del Menut. És una massissa construcció d’origen medieval que conserva molts elements d’aquella època: la premsa, el celler, el molí hidràulic, etc.
Tot i que hi ha un pont per arribar-hi on clarament demanen que no hi passem, l’àvia és una malota intrèpida i ha anat a investigar la masia.
De camí a la Sínia de Can Valls, hem creuat la Bauma dels Gobians, un abric rocós que provoca un salt d’aigua quan el torrent baixa ple, una barraca de vinya de pedra seca i la Bauma de Gobions, que estava en tot un mur de paret súper xulo, on m’ha sorprès molt que no hi hagués vies d’escalada.
A la sínia ens hem parat a investigar, ja que jo no n’havia vist mai cap, almenys no de forma conscient. He recordat l’excursió del Turó d’Onofre Arnau, on passàvem pel camí de les Cinc Sènies i, tot i que estava ple d’horts, no en vaig veure cap. Aquí, en canvi, en conserven la de Can Valls. Aquest mecanisme permetia elevar l’aigua de la riera per regar els horts.
Mentre l’àvia seguia, el Balú i jo ens hem desviat un moment per anar a veure el Fornot, un antic forn d’obra.
L’àvia ha fet bé de no seguir-nos, perquè aquest camí està molt menys cuidat i hi ha més d’un arbre que n’obstaculitza el pas. Tot i així, hem arribat al forn.
Molt diferent dels que he vist en altres excursions, aquest era més gran i rectangular, amb dos accessos per a la llenya. Servia per coure rajoles, teules i maons d’argila cuita.
Just abans d’arribar al poble, hem passat per la Font de Talamanca. Pertanyia al castell, però tothom la feia servir tant per recollir aigua com pel safareig.
També hi ha un negundo plantat a principis del segle XX, declarat arbre monumental, que la guia ens havia promès que ens proporcionaria molta ombra, però ens l’hem trobat tallat.
Quina rapidesa en fer el resum ! Un bon record per a la memòria…
M
🥰 🥰 🥰 🥰