Primera via semiequipada que faig! L'Ari va ser molt pacient amb mi aquell dia i li agraeixo molt. Ella va començar amb el primer llarg i em vaig anar fixant com col·locava els cacharros. Al liderar el segon llarg em va costar una mica el tema de l'orientació, ja que no estic acostumada a veure pocs parabolts i em vaig perdre, però es va resoldre sense problemes. Recordo que els següents llargs van ser molt macos i entretinguts entre la dificultat i el diedre. Estava molt ben assegurada, perquè just en els passos on patia més era quan tenia un parabolt al davant.
Només vaig tenir un problema en un pas, era l'últim llarg i anava de segona, i a l'apretar d'un braç em va fer molt mal l'espatlla, però al final no va ser res greu i vaig aconseguir acabar la via tot i el petit ensurt.