Curs d'instructora d'escalada
Vies Ferrades - Roca de la Creu (K2)
Diumenge, 27 de setembre del 2026
En el nostre segon dia del curs, hem vingut a aquesta senzilla ferrada de Ribes de Freser per posar en pràctica el que ens van ensenyar ahir i aprendre com rescatar algú que ha caigut en un pont.
Mai havia visitat aquest poble i ja tinc ganes de tornar-hi. Hem quedat amb en Miki al Bar Gusi, on hem fet un cafè, i tot seguit ens hem dirigit a la Roca de la Creu, que s’alça just davant del poble.
A part del granòfir, jo vaig buscar alguna llegenda i vaig trobar la d’en Met.
La llegenda diu que els tres rius germans: Freser, Rigart i Segadell, volien fer una cursa a veure qui arribava abans al poble. El guanyador es quedaria amb el nom d’aquell indret.
Resulta que allà hi vivia un rodamón conegut i estimat pel poble: en Met de Ribes. Aquest es va apropar al riu per veure la gran cursa, però la força de l’aigua era tan poderosa que se’l va endur.
La gent del poble, preocupada, li preguntava: "Met, com vas?", i la seva resposta és la part més famosa de la llegenda: "Vaig fent".
Aproximació
Avui en Miki ens ha proposat simular que portem un client: encordar-lo com cal, assegurar-lo si és necessari, però també informar-nos sobre l’entorn per poder explicar coses interessants.
Com que en Cinto ens va xivar que Ribes de Freser té una geologia molt especial, la majoria ja ens havíem informat sobre el granòfir, un tipus de roca que a Catalunya només existeix aquí.
La Ferrada
El tram més complicat de la ferrada és a l’inici. Hem d’arribar a la creu pujant escales amunt amb algun petit ressalt. Hi ha suficients grapes com per no haver d’utilitzar la roca, però aquesta també és molt bona. Antigament això era més aviat un sector d’escalada, tot i que encara s’hi veuen parabolts.
Després d’arribar a la creu, hem baixat per unes escales per creuar un pont i tornar a pujar. Ens ha permès practicar l’assegurament amb un nus dinàmic i entendre quan el guia va primer i quan és millor que vagi últim.
La resta de la ferrada era tot travessa, i aquí havíem de ser conscients dels punts on assegurar el client. Hi havia moltes cues de porc per on passar la corda i tenir ja un punt de seguretat adequat per a la travessa. Però, a vegades, hi havia un canvi brusc de direcció on nosaltres havíem de valorar, en cas de caiguda, si allà una cinta seria útil o no.
Un cop creuat el pont, s’acaba la ferrada, però es pot seguir l’aventura per un camí equipat, K1, cap al Castell Segura. Nosaltres, però, ens hem quedat aquí per practicar l’autorescat en ponts, és a dir, com ajudar algú que només anava amb dissipadors i que, en caure, no arriba a la línia de vida per poder remuntar.
Primer ens ha ensenyat a pujar la persona al pont utilitzant el teu propi pes:
1. Amb la teva baga a la línia de vida, et col·loques el Gri-Gri i hi passes la corda.
2. Fas un Machard al cable i passes la corda per dins del mosquetó; farà com de politja.
3. A l’extrem de la corda, doble vuit, mosquetó i a l’anella ventral de la víctima.
4. Aquí està el pas que m’ha costat: t’has de penjar completament per fer de contrapès a la víctima. Aleshores, l’agafes del talabard i l’aixeques. No és directament força de braç; tot el teu pes fa que la persona també pugi quan fas el gest d’aixecar-la.
Amb aquest sistema ajudes la víctima a guanyar només uns pams, però ha de ser suficient perquè pugui arribar al cable de vida.
En el cas que la víctima no estigui en condicions de remuntar al pont i seguir amb la ferrada, hi ha l’opció d’utilitzar aquest mètode fins a perdre la tensió dels dissipadors, treure’ls i baixar-la amb el Gri-Gri fins a terra.
També, si tens una d’aquestes politges per a tirolines, li pots col·locar, creuar tu el pont fins arribar a un lloc segur i apropar-lo amb la corda i un nus dinàmic.
Tot seguit, hem practicat nosaltres mateixos les maniobres i, un cop ho teníem tot clar, hem acabat la jornada de nou al Bar Gusi.
