Sant Pau Vell
Dijous, 1 d'octubre del 2026
No ha estat fàcil trobar l’excursió d’avui amb les previsions pessimistes de tempestes que amenaçaven arreu.
Per sort, he trobat una finestra i aquest matí Montserrat ens ha regalat un cel blau per poder anar a veure Sant Pau Vell.
Hem aparcat a Can Maçana i agafat el camí de la Roca Foradada, on hem gaudit d’una panoràmica xulíssima del nord de Catalunya, veient cims com el Pedraforca, a part de la regió d’Agulles de Montserrat.
De seguida hem arribat a la desviació cap a Sant Pau Vell i cap amunt.
Es tracta de les ruïnes d’una església que acompanyava el Castell de la Guàrdia, un castell de frontera i de control dels passos que entraven cap a Montserrat, documentat l’any 931.
Sant Pau de la Guàrdia va passar a ser Sant Pau Vell quan, al segle XVIII, van construir un nou temple a Ca n’Elies i l’església va quedar abandonada.
Després d’investigar les ruïnes, hem seguit amb l’excursió i a l’àvia no li ha agradat comprovar que feia baixada durant molta estona. Més endavant, però, hem descobert que els habitants del castell medieval no van ser els primers a veure l’avantatge de viure en aquest pas natural de la muntanya. Es veu que per la zona hi havia jaciments arqueològics de l’Edat dels Metalls!
Primer hem trobat el Megàlit de la Diablera; es creu que és una fita funerària. Es veu que just a sota hi ha la Cova Tapada, on van trobar restes ceràmiques, estris i vuit cranis, però, com que no sabia que hi era, no he baixat a explorar-la.
Més endavant també hi havia la Balma de la Diablera, que en realitat en són dues, una més elevada que l’altra. L’àvia i el Balú no m’han pogut acompanyar perquè, per arribar-hi, t’has de ficar dins del bosc i entre els arbustos.
Era una balma amb vistes molt maques, i la que queda més elevada fins i tot tenia vies d’escalada!
Més endavant també hem passat per davant del Cau del Rar-penat verd, on hi he donat un cop d’ull i hi havia una roca amb un dibuix verd que indicava el lloc. El que em sorprèn és que després no he trobat gens d’informació sobre aquesta bauma, com si no existís...
Hem acabat la ruta d’avui tornant pel Camí de les Batalles, dedicat a la llegenda del Timbler.
Un bon resum de la caminada i de tot el q vam veure
Gràcies àvia🫶
racó molt xulo!!!