The Wall
V+
Divendres, 29 de maig del 2026
Avui en Tivi i jo hem anat a escalar el cim més alt de la regió, la Roca de Sant Salvador! Aquesta aventura m'ha presentat un parell d'ermites que porto temps volen visitar, tant pel seu protagonisme en la història de Montserrat, com en la història d'escalada. M'ha fet moltíssima il·lusió finalment poder veure-les en persona. Me les he trobat a l'aproximació així que aquest blog començarà explicant tot el que he après sobre elles. Per saber més sobre la via "The Wall" haureu de seguir baixant perquè possiblement m'enrotlli com una persiana.
Aproximació
Per arribar a la cara Nord de la Roca de Sant Salvador hem agafat, com sempre, les Escales dels Pobres, però avui no hem arribat a Santa Anna, per primer cop hem agafat el camí cap a la dreta cap a la mítica ermita de Sant Benet.
En totmontserrat.cat explica que aquesta ermita probablement va ser edificada entre 1530 i 1536 completant un pack de cinc ermites: Sant Dimes i Santa creu, que es troben a tocar del Monestir, la Trinitat que està com per l'est de la mòmia, i la de Sant Benet i Sant Salvador que he vist avui. Per què cinc ermites concretament? Doncs es veu que representen les cinc llagues de Jesús.
En la web mencionada també hi ha gravats antics de l'ermita, el meu preferit el d'Alexandre Laborde perquè també es veu les ermites de Sant Jaume i Santa Magdalena les quals ja tinc ben ubicades gràcies als meus dies escalant als Gorros. M'ha fet gràcia el gravat, quan tots els ermitans eren veïns de la muntanya, simpàtics. B. Joly, el 1585, descriu que el jardí de l’ermita era ufanós i ple de flors. Quina llàstima que ara només en queden runes, culpa dels francesos que ho van destruir tot.
Sant Benet ha tingut la sort que, al contrari de les seves veïnes, molts anys després hi van edificar un nou edifici al costat de les runes, el 1927. Així i tot, no se'n va fer gaire ús de la capella, fins als anys 60... amb l'arribada dels escaladors!
Un llibre de ressenyes del 1995 (crec) anomenat Escalades de Sant Benet per Antoni Cugat i Josep M. Alsina explica: "Si bé durant les primeres dècades l'ermita restava tancada i només s'obria per a les funcions que li eren pròpies, als anys setanta, quan ja gairebé era abandonada, els escaladors aprofitaren que la porta ja no era tancada per fer-hi nit i convertir-la doncs en un punt de trobada. És a partir d'aquest fet que hom començà a considerar les zones del voltant, Trinitat, Sant Salvador, etc., com a integrants de l'àrea de Sant Benet. Això es reforçà quan l'any 1980 hi hagué per primer cop un guarda que s'encarregà de condicionar l'ermita com a refugi. D'aleshores ençà aquest ha estat obert interrompudament, encara que provisional, i ha resultat indiscutiblement un dels factors més influents en la història recent de l'escalada."
M'entristeix molt que l'última part d'aquesta cita ja no és veritat, fa sis mesos el refugi d'escaladors va tancar. Quina ràbia em fa que mai l'he pogut veure. Un cop més doncs Sant Benet queda buida i sense vida.
Us deixo una foto de com era el refugi que he trobat a la web de minube.com i una foto de com la vaig trobar jo, quina llàstimaaaa.
Després d'investigar-la una estoneta hem seguit un camí pel bosc que passa entre les agulles de Xirimoia i la Trumfa. Un cop deixes la Trumfa enrere les marques grogues indiquen de seguir per l'esquerra, i una creu groga avisa de no agafar un camí que et porta davant la trompa de l'Elefant, el Pas dels Flautats. Pensem que aquell és un camí força més curt, però nosaltres teníem ganes de fer la volta i poder veure més coses.
Abans de sortir del bosc hem agafat una petita desviació cap a la dreta tot i que havíem de seguir recte per anar a veure una altra ermita que em feia mooooooooolta il·lusió de veure en persona. Només l'havia vist per les xarxes i em semblava un lloc màgic, però no sabia on era. Finalment, avui l'he trobat amagada per la paret de l'Elefant.
Aquí deixo un altre dibuix extret de totmontserrat.cat de com devia de ser l'ermita de Sant Salvador originalment. Ara només en queda la part de la bauma que s'utilitza com a refugi, afortunadament aquest segueix en funcionament i l'he pogut veure!
La bauma es trobava al jardí de l'ermita i es creu que era inclús l'ermita original, ja que en alguns textos se li fa referència com a "església vella". Tenia dues cisternes, les quals són la part de les runes que millor es conserven, també us en deixo una foto a conjunt amb el cartell de la porta de Respe"c"tala i jo flipant de finalment haver vist l'ermita i refugi lliure de Sant Salvador.
Després d'investigar la segona troballa del dia hem seguit pel camí de l'esquerra amb les seves marques grogues, anomenat el Camí de les Lluernes, molt adient, ja que estava in-fes-tat. Un cop ens hem trobat davant la Roca de les Lluernes, ens hem desviat pel Pas dels Flautats, el qual té marques blaves, fins a trobar l'inici de la via.
Inici
L'inici es troba amb facilitat gràcies a una llastra amb una marca blava al mig del camí. De fet, també hi ha una fletxa rascada a la paret que indica el punt exacte on comença.
La Via
Avui hem vingut al "The Wall" per recomanació del Coach, va ser la seva segona via que va escalar fa 31 anys i jo tenia moltes ganes de fer-la per aquesta raó.
Ha sigut una via perfecta pel dia d'avui. Mentre a Barcelona arribàvem als 32 graus en Tivi i jo hem estat fresquets a l'ombra de la Roca de Sant Salvador. A més la via tenia unes vistes precioses i era molt agradable.
El primer llarg és el més dur amb un grau de V+, ha sortit perfectament anant amb calma, però sí que és un V+ amb passos que poden apretar. A partir del quart parabolt es desvia cap a l'esquerra fina arriba a una reunió molt còmoda.
El següent llarg l'ha muntat en Tivi sense problemes, bé exceptuant un, ens han començat a atacar un exèrcit de cuques de llum. S'estampaven contra la nostra cara, es ficaven dins la roba, s'instal·laven comodones al material i als cabells, i tot i que no són perilloses, eren extremadament pesades. Ens han acompanyat la resta del dia fins que hem sortit de l'agulla.
L'últim llarg tot i ser 30 metres només té tres segurs a l'inici. Hem portat friends per si de cas, però un cop passes l'últim parabolt la cosa es facilita molt més fins a la reunió final.
El Coach escalant The Wall, Juliol 1995.
Jo escalant The Wall, Maig 2026.
DESCENS
Es baixa per una xemeneia que queda entre l'Elefant i la Roca Salvador, confesso que m'ha costat molt més del que m'esperava, això de baixar sense estar lligada amb una corda és una habilitat que he de seguir desenvolupant. De fet, fins que no hem arribat al camí de terra que porta a les runes de Sant Salvador, he anat arrossegant-me bastant de cul.
Mestres en acte de protesta al Gorro Frígi.
En Tivi baixant per la xemeneia.
