Durant quasi tota l'excursió s'observava un castell misteriós. En arribar a casa he fet recerca i es veu que es tracta del Castell Can Buxeres, una casa senyorial del s. XX. 

També m'anava trobant estructures de fang, com si fossin iglús. He après que eren forns de calç. N'existeixen d'efímers i de permanents, i els efímers eren molt típics de les muntanyes on abundava la pedra calcària i la llenya. Es construïa un pou i a dins s'hi posava capes de pedra calcària i llenya i es deixava encès en un foc durant dies! La calor transformava la pedra en calç viva, la qual anava de conya per construcció i agricultura. De fet, va ser un material molt important al s. XX, inclús hi havia un ofici dedicat només a produir calç viva, els calciners. 

"La iniciativa de coure un forn de calç, provenia del mestre forner o del propietari de les terres on se situava el forn. Els mestres o patrons de l'ofici procurava coure el forn entre abril i setembre, dedicant els altres mesos per a preparar llenya. La llenya que utilitzaven es tallava uns mesos abans de començar amb l'elaboració de la calç de la qual transportaven els feixos amb un carro, amb l'esquena o fent-los davallar per un fil de ferro amarrat entre dos arbres. També, els calciners havien de tenir en compte que, abans d'encendre el forn, havien de preparar una o dues barraques per dormir i menjar, ja que, una vegada encès, la feina era contínua fins que s'obtenia la calç i es tapava el forn."